Èxit de les XX Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya
“L’expansió de la banda ampla genera grans oportunitats de negoci i de jaciments d’ocupació. La regulació sobre la compartició de la infraestructura de telecomunicacions per cable ha d’estar supeditada al desenvolupament de la xarxa”. D’aquesta manera sintetitza Joan Francesc Fondevila, director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE) i professor titular d’universitat, el contingut brollat de les XX Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya-2015, organitzades pel CECABLE, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat de Girona (Escola Universitària Mediterrani), i que es van dur a terme amb gran èxit d’assistència i continguts del 5 al 7 de maig de 2015 a l’Escola d’Enginyeria de la UAB, a Bellaterra.
“Ens emociona haver aconseguit l’edició número 20 de l’esdeveniment del cable i la banda ampla a Catalunya i a Espanya, en un moment dolç de desplegament de la xarxa de fibra òptica, que suma gairebé dos milions de línies de molt alta banda ampla i gairebé tretze milions en total de banda ampla”, va manifestar Joan Francesc Fondevila a la inauguració de l’esdeveniment. “En plena Societat de la Banda Ampla, és prioritari eliminar incerteses i tractar de complir amb els objectius de digitalització de l’Agenda Digital per a Espanya, ja que l’evolució dels últims anys és molt positiva i sobre ho és en clau de quintuple play. Cal evitar que sorgeixin bretxes digitals i es creïn zones geogràfiques no cobertes per la banda ampla”, defensa Fondevila.
En la sessió sobre “La banda ampla a Catalunya i Espanya”, Joan Oliver, de Wifidom, va defensar el paper de les xarxes WiFi en un entorn que s’està centrant en les de fibra òptica. El factor complementarietat i l’always on expliquen “la necessitat de les xarxes microones”, amb més llibertat en llicència lliure.
El del cable és un fenomen que requereix grans inversions, però alhora pot ser ocupat per petits operadors, com els de cable tradicional o alguns sorgits més recentment. Meritxell Bautista, de Fibracat, va reflectir el relleu de “les estratègies de màrqueting adaptades a cada nínxol de mercat. El cable local té futur “. Els factors diferencials són la independència, la creativitat, la capacitat financera i la diferenciació tècnica.
Un fenomen que reflecteix la plenitud de la Societat de la Banda Ampla és el creixent nombre de subscripcions de telefonia intel·ligent. Es tracta del principal motor de creixement del tràfic de dades mòbils. “L’augment del consum de dades mòbils per subscripció es concentra en el vídeo i en les xarxes socials”, afirma Alfonso Aguado, d’Ericsson.
Les xarxes no deixen de ser una tecnologia al servei de la creació de continguts. En aquest sentit, Ana Taules, d’Adobe, va exposar les tendències en creació de continguts gràcies al cloud creatiu, l’impacte multimèdia del qual requereix cada vegada de més flux de banda ampla.
Xavi Casajoana, de Veu Telecom, va llançar les claus perquè els canals de distribució actuals per s’acostin el cloud a les empreses. El managed service provider és una figura que ajuda a optimitzar el rendiment de l’empresa. La gran evolució de Voz Telecom ha portat a aquesta empresa a crear un model de negoci basat en la franquícia, arran dels satisfactoris resultats aconseguits i les clares perspectives de creixement.
L’empresa que està desplegant més fibra òptica actualment a Espanya, Telefónica, va sostenir el caràcter “imprescindible”, segons Esteve Bosch, d’aquesta infraestructura, i la necessitat de relaxar la legislació en benefici dels qui fan l’esforç de desplegar la tecnologia. La decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de proposar l’obligació a Telefónica perquè aquesta obri la seva xarxa de fibra (excepte en nou grans ciutats) genera discrepàncies entre l’operadora i l’autoritat reguladora. L’alentiment de les inversions en les xarxes de nova generació a un terç del ritme previst posa en perill els 10 milions de connexions de fibra òptica plantejades a final de 2015 i els 20 milions a finals de 2017, és a dir, més del 80% de les llars espanyoles.
“Un dels avantatges d’aquests plans és que en bona part de les zones urbanes no només es disposarà d’una xarxa de fibra òptica, sinó d’unes quantes, el que millora les possibilitats del client final”, afirma Fondevila. L’objectiu de Jazztel (cinc milions de llars amb fibra a la fi de 2015) i de Vodafone i Ono (10 milions) confirma aquest escenari.
Per a José Manuel García, de Neutrans, a la fibra cal afegir xarxes 4G LTE en la freqüència de 3,5 potents, “que permetin portar la banda ampla a zones rurals”. Cal tenir en compte que l’operador de proximitat s’adreça preferentment a poblacions de tipus mitjà o petit, no cobertes suficientment pels grans operadors. Molts tenen un passat de cable tradicional, i el seu avantatge competitiu és la forta vinculació amb l’àrea o població a la qual serveixen. El seu repte és mantenir amb la qualitat adequada una connectivitat que haurà de ser global sense perdre el servei de proximitat. Una ajuda procedeix de l’operador de connectivitat, que li dóna la qualitat exigida pel mercat i li permet concentrar-se en els aspectes comercials i de servei del negoci. Els operadors WiFi també són usuaris potencials d’un operador de connectivitat que els proporciona tots els serveis de xarxa, incloent-hi backhaul i gestió de hotspots.
Un dels efectes del nou marc legislatiu pot ser que els operadors alternatius moderin la inversió en infraestructures, ja que podran competir en les mateixes zones amb la xarxa de Telefónica gràcies a l’oferta majorista. No obstant això, el nou marc normatiu encara trigarà a entrar en vigor, si és que no es demora encara més pels previsibles recursos jurídics de les operadores.
En el bloc “Serveis i continguts a les xarxes de banda ampla”, la tradicional taula rodona “Les claus de l’èxit del cable històric català i espanyol” va posar de manifest que, davant els vaivens legislatius, els desplegaments del cable tradicional asseguren l’accés a la xarxa en zones rurals. “El valor de les inversions dels aventurers empresaris del cable tradicional és enorme”, va afirmar Fondevila, que va remarcar “la gran adaptació d’aquestes empreses als avenços tecnològics, fins al punt que poden oferir el quintuple play“. Per a Xavier Edo, d’Alpha Enginyeria de Telecomunicacions i Acotec,”la proximitat i la ràpida solució de problemes és la clau de les xarxes locals”. Alejandro Rubio, d’Aire Networks, va posar èmfasi en l’evolució d’aquestes xarxes, “adaptades al quintuple play“, i va remarcar que la seva plataforma, versàtil, evita la congestió de l’operador. Oriol Riba, de Fibra Òptica Centelles, va explicar que, pel que fa al preu, els operadors locals acostumen a tenir el referent d’oferir unes tarifes lleugerament per sota de les dels grans operadors.
En la sessió sobre “Evolució de tipologia i d’instal·lació de cable per a banda ampla”, es va posar en relleu que les circumstàncies que tenallen el desplegament de la xarxa afecten els proveïdors d’equips. “Hi ha una certa preocupació, ja que el ritme d’activitat era elevat i ara es pot alentir”, va manifestar Enrique Pérez, de Huawei. La realitat empresarial és multidispositiu, amb més banda ampla i flexibilitat gestionant.
Pel que fa a l’evolució del Docsis 3.0 al 3.1, Robert Pous, de Promax, va remarcar que “la capacitat augmenta i s’apropa a la de l’FTTH GPON, encara que probablement en deu anys els operadors de cable locals migraran a fibra”. En aquesta línia, José Manuel Lain i Javier Alonso, de Technetix, consideren que a curt termini els petits operadors continuaran confiant en el Docsis, ja que les gerències tracten de resoldre la demanda al moment.
Jordi Soler, de Xarxa Oberta de Catalunya, va plantejar els projectes de comercialització de la xarxa que gestiona, pertanyent a la Generalitat de Catalunya. Soler detecta al mercat “molt moviment i un especial interès inversor de les companyies elèctriques”. Per XOC, les administracions locals són conscients de la transcendència de disposar de fibra òptica. Això avala uns preus independents de la distància, per aconseguir l’equilibri territorial.
El cas de Cable Runner és el d’una xarxa oberta i el desplegament de fibra òptica fosques aprofitant la xarxa de sanejament. Amb una xifra creixent de xarxa construïda, Josep Lluís Sòria considera la seva empresa “oberta al win to win” amb qui vulgui comptar amb el seu desplegament. Aquest esperit col·laborador és el manifestat per Francesc Xavier Berjano, de Mediterranean Consulting, per a qui els projectes de comunicacions estratègiques per a entorns públics i privats llancen com a resultat “un gran estalvi de temps”.
El temps i la seguretat són dos eixos essencials per a l’empresa, en la qual cal preservar la “protecció perimetral”, segons Guillermo Fernández, de WatchGuard. Els APT (Advanced Persistent Threat), dirigits, avançats i persistents, són objecte de vigilància per part de les empreses de seguretat informàtica. En entorn cloud això adquireix gran pes, tal com defensa Xavier Martín, d’Ilimit, que apunta el creixement del cloud híbrid. El núvol és adequada per al big data, ja que es pot connectar a l’Internet of Things (IOT) i augmenta la quantitat de dades controlables.
La tercera sessió, sobre “Impactes diversos de les xarxes de banda ampla”, es va iniciar amb la taula rodona institucional “¿Nous jaciments d’ocupació gràcies a la banda ampla?”. “Un dels principals beneficiaris de l’explosió del desplegament de xarxes de banda ampla és l’ocupació, tot i que les oportunitats sorgeixen amb més diversificació en les indústries digitals de continguts. Els perfils laborals es multipliquen en l’entorn digital”, remarca Joan Francesc Fondevila. Jordi López, de Telecos.cat, va destacar les externalitats del sector tecnològic, que reverteixen en “més productivitat, terciarització i més innovació”. Jordi Farré, del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Comunicacions Electròniques de Catalunya, va remarcar que el treball del sector es concentra en l’àmbit privat (95%) i va destacar que caldrà vigilar la implementació de la LGT 2014. Daniel Ollé, de la CNMC, va considerar que s’obren grans possibilitats per als universitaris gràcies a la digitalització. Joan Cervera, de XOC, va posar de manifest que el sector mediàtic està dinamitzant el mercat. Per Román Lantarón, de Feceminte, “és positiu que hi hagi més ocupació en el sector, però controlant l’intrusisme”. Daniel Marco, de la Generalitat de Catalunya, va subratllar que “cal buscar fórmules” per cobrir els llocs de treball tecnològics o digitals que queden vacants per manca de mà d’obra especialitzada.
Les implicacions entre Internet i l’audiovisual són creixents. Andrés Román, de Sony, va destacar les implicacions pel que fa a cabal de banda ampla i estàndards tecnològics que implica la convergència entre els dos sectors. David Andreu, d’Anxanet, va posar èmfasi que la proximitat amb el client i el coneixement del territori suposen un valor afegit de gran valor. Xavier Redón, de Cellnex, va remarcar “el triple salt audiovisual” que suposen l’HEVC, el DVB-T2 i el 4K, i Joan Rosés, del Clúster Audiovisual de Catalunya, va destacar el teixit creat per les 1.700 empreses del sector, un terç de les quals ha nascut en els últims quatre anys. A més, cada euro invertit en audiovisual és un factor multiplicador més elevat que en altres indústries.
Les principals xarxes socials (Twitter, Facebook, LinkedIn, Google+, Instagram) van registrar un moviment entusiasta per seguir l’esdeveniment, en el qual hi participen i hi col·laboren institucions i entitats com la Generalitat de Catalunya, UAB, UPF, UdG, Cercle Fiber, Club de Màrqueting Barcelona, Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC), Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions (Feceminte), FECOTEL (Federació Coordinadora de Telecomunicacions), Federació d’Instal·ladors de Telecomunicacions (Fenitel), Barcelona Digital Centre Tecnològic, TIC.CAT, Red.es, Localret, AOTEC (Associació Nacional d’Operadors de Telecomunicacions i Serveis d’Internet) , AEDOC (Associació Espanyola de Documentació Digital), AETIC (Associació Empreses de Tecnologies de la Informació i Comunicacions d’Espanya), ANEI (Associació Nacional d’Empreses d’Internet), APD (Associació per al Progrés de la Direcció), Asimelec (Associació Multisectorial d’Empreses Espanyoles d’Electrònica i Comunicacions), Associació Catalana de Tecnologia (ACTec), Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI), Astel (Associació d’Empreses Operadores i de Serveis de Telecomunicacions), CTecno, Parc Tecnològic del Vallès (PTV), CENATIC (Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació TIC), Ilimit, International Association of Technology, Education and Development (IATED), Fundació per al Desenvolupament Infotecnològic d’Empreses i Societat (Fundetec), Plataforma FOTÓNICA21 o Societat Catalana de Tecnologia.
